Modelo OSI

Open System Interconnection, Interconexión de Sistemas Abiertos, es un modelo para estudiar las categorías en que se pueden dividir los protocoles.  Esta clasificación se puede dividir en 7 capas (niveles).

Los 7 niveles son:

1. Capa física
2. Capa de enlace de datos
3. Capa de red
4. Capa de transporte
5. Capa de sesión
6. Capa de presentación
7. Capa de aplicación

Explicación:

1. En primer nivel tenemos la capa física, physical layer, se encarga de las conexiones hacia la red, medios físicos (tipos de cables, fibra óptica,…) y forma en que se transmite la información, incluyendo la interpretación de las señales eléctricas, electromagnéticas o luz. También se ocupa de envío y recepción de los bits. 
2. El segundo nivel es la capa de enlace de datos, data link layer,  el cual garantiza la transmisión segura y sin errores. Además, en este nivel se dividen los bits en bloques o paquetes. Se ocupa de direccionamiento físico, notificación de errores (haciendo un control de redundancia cíclica se pueden volver a pedir los bloques que se hayan perdido o sean erróneos), distribución de tramas y del control de flujo.  Los dispositivos que se usan en esta capa son el SWITCH o BRIDGES.
3. El siguiente es la capa de red, network layer, que se encarga de activar conexiones y de reenviar los paquetes de datos. El objetico de esta capa es hacer que los datos lleguen desde origen al destino, aun cuando ambos no estén conectados directamente, es decir, que hay dispositivos intermedios. Por este motivo los dispositivos routers y switch de nivel 2  trabajan en esta capa. Se determina la ruta de los datos (tabla de ruta) y su receptor final IP.
4. La capa de transporte, transport layer, simplemente dicho tiene la función dividir los datos enviados por la capas superiores en pequeñas partes, es decir,  la segmentación de paquetes de datos y pasarlos a capa de red. También se asegura de evitar la congestión.
5. El quinto nivel es la capa de sesión, sesión layer, que establece y gestiona las comunicaciones/conexiones entre dos sistemas.  También ofrece servicio de checkpoints  por si la conexión se corta y no haber de enviar otra vez los datos des de principio.
6. En la capa de presentación, presentation layer, se convierten los datos de un sistema en otro para mejorar la representación de la  información. Además, permite cifrar loa datos y comprimirlos.
7. El último nivel es la capa de aplicación,  application layer, el cual ofrece las funciones de comunicación al software. los protocolos que utilizan las aplicaciones para intercambiar datos, como correo electrónico (Post Office Protocol y SMTP), gestores de bases de datos y servidor de ficheros (FTP).

Ejercicio con SWITCH en java.

Se teclea un numero entre 1-7 y hay que decir que dia de semana es, teniendo Lunes como 1 y domingo como 7. Si se teclea cualquier numero fuera de este rango de muestra un mensaje de "Error". 

public static void ejercicio(){

       
        System.out.println("Entra un numero entre 1-7 : ");
        int numero = teclado.nextInt();
        teclado.nextLine();
       
        switch(numero){
            case 1:
                System.out.println("Lunes");
                break;
               
            case 2:
                System.out.println("Martes");
                break;
               
            case 3:
                System.out.println("Miércoles");
                break;
               
            case 4:
                System.out.println("Jueves");
                break;
               
            case 5:
                System.out.println("Viernes");
                break;
               
            case 6:
                System.out.println("Sábado");
                break;
               
            case 7:
                System.out.println("Domingo");
                break;
           
            default:
                System.out.println("Error");
                break;
        }
       
    }

Dado una letra, decir si es un vocal o constante en java.

Codigo :

public static void ejercicio(){
        char c = teclado.next().charAt(0);
       
        if((c == 'a')|| (c == 'e') || (c == 'i') || (c == 'o') || (c == 'u')){
            System.out.println(c + " es un vocal.");
        }
        else {
            if(c >= 'a' && c <= 'z'){
                System.out.println(c + " es un constante.");
            }
            else System.out.println("ERROR");
        }
    }

Mostrar el maxim y el minim de tres numero.

Codigo :

public static void ejercicio(){
        System.out.println("Enter three numbers: ");
       
        int primero = teclado.nextInt();
        int segundo = teclado.nextInt();
        int tercero = teclado.nextInt();
       
        int maxim = 0;
        int minim = 0;
       
        if((primero > segundo) && (primero > tercero) && (segundo < tercero)){
            maxim = primero;
            minim = segundo;
        }
       
        if((segundo > primero) && (segundo > tercero) && (primero < tercero)){
            maxim = segundo;
            minim = primero;
        }
       
        if((tercero > primero) && (tercero > segundo) && (primero < segundo)){
            maxim = tercero;
            minim = primero;
        }
       
        if((primero > segundo) && (primero > tercero) && (segundo > tercero)){
            maxim = primero;
            minim = tercero;
        }
       
        if((segundo > primero) && (segundo > tercero) && (primero > tercero)){
            maxim = segundo;
            minim = tercero;
        }
       
        if((tercero > primero) && (tercero > segundo) && (primero > segundo)){
            maxim = tercero;
            minim = segundo;
        }
       
        System.out.println(maxim + " " + minim);
       
    }

Leer en java !

Para poder introducir/leer datos desde teclado es necesario añadir Scanner al principio de la clase.

Se puede poner cualquier nombre a este Scanner.

public class nombre_de_clase {
    /**
     * @param args the command line arguments
     */
    static Scanner teclado = new Scanner(System.in);
}

Decir si el primero es divisible entre segundo

Codigo :

public static void ejercicio(){
     
        System.out.println("Entra dos numero que quieres dividir: ");

       //Aqui leo las dos variables desde taclado ! 

                 Para ver como se puede añadir Scanner para leer en java consulta : Leer

        int primero = teclado.nextInt();
        int segundo = teclado.nextInt();
     
        if(primero % segundo == 0){
            System.out.println(primero + " es divisible por " + segundo);
        }
        else {
            System.out.println(primero + " no es divisible por " + segundo);
        }
    }

Dispositius d'emmagatzematge

Dispositius Magnètics  Exemples: Disc dur (HDD) Discs flexibles o disquests (floppy disk) Cintes magnètiques(Tape Backup Unit (TBU),Digital Audio Tape (DAT)) Com guarden físicament les dades?  Els dispositius d'emmagatzematge magnètics són el tipus més comú d'emmagatzematge auxiliar, utilitzen magnetisme per emmagatzemar dades. La informació es llegeix o s'escriu usant un cap que actua similar a un llapis òptic reproductor de discos. Els discos magnètics també es coneixen com a "dispositius d'accés aleatori" perquè la informació s'organitza en cercles concèntrics sobre la superfície dels discos. Això permet que el cap pugui anar a qualsevol part del disc i recuperar o emmagatzemar informació de ràpidament. El disc gira amb revolucions per minut. Els caps flotants tenen distàncies microscòpiques sobre la superfície. Capacitat habitual i capacitat màxima: Els discos durs obtenen ja fàcilment amb una capacitat d'1 terabyte fins a 6 terabyte (6000Gb). La capacitat més coneguda dels disquets d'emmagatzematge és 1,44 MB dels disquets de 3½ polzades HD. A més, hi ha Cassets de cinta magnètica amb capacitat per emmagatzemar 185 terabytes. Avantatges : Són relativament econòmics. Permeten emmagatzemar grans quantitats de dades. Desavantatges: Les dades poden ser alterada pels camps magnètics, pols o problemes mecànics. Pèrdua de dades amb el temps Fallen eventualment limitant, cal mantenir suport de dades Accidents regulars poden danyar la superfície del disc provocant pèrdua de dades. Per què els solem fem servir? Posa alguns exemples. Els dispositius magnètics serveixen per emmagatzemar grans volums de dades. Per exemple: documents, vídeos, imatges, música, etc. Les unitats de cinta magnètica permeten emmagatzemar volums superiors de dades, generalment per realitzar respatllers de discos durs. Dispositius Òptics Exemples: Disc compacte (CD-ROM) Disc Versàtil Digital (DVD) Blu-ray disc (BD) Com guarden físicament les dades? Un dispositiu d'emmagatzematge òptic és una unitat electromecànica que pot guardar i recuperar (llegir i escriure) la informació en un mitjà de disc especial amb una llum làser. Una unitat d'emmagatzematge òptic que és capaç d'escriure dades en un disc utilitza un feix làser per cremar fossats (o sots) en un material especial. Aquest flux de dades es col·loca en un camí en espiral, com es troba en un disc de vinil, però en aquest cas les dades s'inicien a la pista interior i s'obren camí cap a la vora del disc. En els discos produïts de massa industrials, com ara els de distribució de música o de pel·lícules, les dades són col·locats en el disc per una màquina d'estampació. Les dades es recuperen per un raig làser que es reflecteix en el disc, detectant els pous. Les unitats òptiques vénen en diferents velocitats, giren entre 200 i 4.000 RPM. Capacitat habitual i capacitat màxima: La capacitat d'emmagatzematge estàndard de CD és d’ aproximadament 700 MB (megabytes). Això és suficient espai per emmagatzemar més de 300.000 pàgines de text o uns 80 minuts de música. Una pel·lícula de llarga durada es poden emmagatzemar en un DVD, que té al voltant de 4,7 GB (gigabytes) de memòria. Les dades en discs òptics s'estima conservadorament que són viables durant cinc a 10 anys, així que els discos d'emmagatzematge de dades valuosos s'han de comprovar de tant en tant ! Avantatges: Els discos òptics tenen un temps de vida molt més gran. Tenen la capacitat de ser llegits sense afectar el seu contingut (els disquets es deterioren en ser llegits). Són més fàcils de transportar (per ser lleugers, petits i fàcils de treure), poden ser llegits fàcilment en altres dispositius. Desavantatges: Els discos òptics no tenen protecció una vegada que es retiren de la seva caixa d'emmagatzematge. Els Discos òptics són vulnerables a les ratllades, la brutícia, trencaments empremtes dactilars. No es pot tocar la superfície dels discos òptics, i sempre han d’aguantar per les vores exteriors i el forat al mig. No es pot reescriure. Antiquats. Menys capacitat. Per què els solem fem servir? Posa alguns exemples. Els discos òptics s'utilitzen per emmagatzemar vídeo, àudio i dades informàtiques (informació o programes informàtics). Els CD de música són ara el mitjà d'elecció per a la distribució d'àlbums musicals. Els DVD s'han convertit en estàndard per a la distribució de pel·lícules, amb un contingut d'àudio i vídeo. Les consoles de videojocs també utilitzen discs òptics per al programari de joc. Les dues unitats de CD i DVD estan disponibles en equips que són capaços de lectura i escriptura d'informació. Dispositius Estat sòlid:    Exemples: Unitat d’estat sòlid (SSD) Què és emmagatzematge d'estat sòlid? L'emmagatzematge d'estat sòlid (SSS) és un mètode d'emmagatzematge de dades creat mitjançant dispositius de circuits integrats per emmagatzemar dades en lloc d'utilitzar suports òptics o magnètics mòbils. L'emmagatzematge SSS sol ser no volàtil i pot prendre diverses formes, com una unitat d'estat sòlid, una targeta d'estat sòlid o un mòdul d'estat sòlid. Què és una unitat d'estat sòlid? Les unitats d'estat sòlid (SSD) utilitzades en les empreses són dispositius d'emmagatzematge de dades que utilitzen tecnologia de memòria flash estàtica en lloc de discos magnètics giratoris o suports òptics. Les unitats SSD són compatibles amb les interfícies de disc dur tradicionals, com SATA o SAS, i tenen un format de disc dur familiar, com 3,5; 2,5 o 1,8 polzades. Capacitat habitual i capacitat màxima: En general entre 256 GB y 4 TB Avantatges: Arrencada més ràpid. Accés aleatòria. Major rapidesa de lectura - En alguns casos, dues o més vegades que els discos durs tradicionals més ràpids. Gran velocitat d'escriptura. Baixa latència de lectura i escriptura, centenars de vegades més ràpid que els discs mecànics. Llançament i arrencada d'aplicacions en menor temps - Resultat de la major velocitat de lectura i especialment del temps de recerca. Però només si l'aplicació resideix en flash i és més depenent de la velocitat de lectura que d'altres aspectes. Menor consum d'energia i producció de calor - Resultat de no tenir parts mecàniques. Sense soroll - La mateixa manca de parts mecàniques els fa completament silenciosos Seguretat - permetent una molt ràpida "neteja" de les dades emmagatzemades. Desavantatges: Els SSD, si els mantens molt de temps sense connectar-los, perden informació. Són cars: Comparats amb un disc comú, el preu per GB dels SSD és molt alt. És fàcil trobar discos estàndard de 1TB a 50 euros, mentre que un petit SSD de 250 GB amb sort ho aconsegueixes a 75 euros (sempre parlant de models actuals). Febles contra problemes elèctrics: Els SSD són especialment delicats davant els talls de llum, així que en cas d'usar-los el millor és tenir un estabilitzador (que de passada serveix per a qualsevol component de l'ordinador). No els agrada la calor: A temperatures altes, de més de 25 graus, els SSD poden perdre informació al guardar molt de temps inactius. Normalment suportaran 2 anys a 25 Cº, però a 30 Cº podria només suportar 1 any. Per què els solem fem servir? Posa alguns exemples. Les unitats d'estat sòlid són especialment útils en un ordinador que ja va arribar al màxim de memòria RAM. Per exemple, algunes arquitectures x86 tenen 4 GiB de límit, però aquest pot ser estès col·locant una SSD com arxiu d'intercanvi. Aquestes SSD no proporcionen tanta rapidesa d'emmagatzematge com la RAM principal a causa del coll d'ampolla del bus que els connecta ja que la distància d'un dispositiu a un altre és molt més gran, però tot i així milloraria el rendiment pel que fa a col·locar l'arxiu d'intercanvi en una unitat de disc dur tradicional. El Núvol Exemples: Dropbox Google Drive iCloud Com guarden físicament les dades? Emmagatzematge en el núvol (o cloud storage, en anglès) és un model de servei en el qual les dades d'un sistema de còmput s'emmagatzemen, s'administren, i es recolzen de forma remota, típicament en servidors que estan en el núvol i que són administrats per un proveïdor del servei. Aquestes dades es posen a disposició dels usuaris a través d'una xarxa, com ho és Internet. Capacitat habitual i capacitat màxima. El servei d'emmagatzematge de Google ofereix 15 GB d'emmagatzematge gratuïts per als diversos serveis que estan integrats en Drive com són Gmail o Fotos de Google+. El Box ofereix fins 10GB gratuïts d'emmagatzematge en el núvol. Diferents empreses ofereixen una certa quantitat d’emmagatzematge gratuït i si volem augmenta la capacitat es paga una quantitat definida per cada empresa. Avantatges : Accés des de qualsevol ubicació geogràfica a les dades i aplicacions. Només és necessari comptar amb una bona connexió a Internet per disposar de totes les nostres dades i aplicacions emmagatzemades en el núvol. Lliure manteniment per part de l'usuari. l'empresa que presta el servei d'emmagatzematge es fa càrrec de totes les activitats de manteniment preventiu i correctiu tant del maquinari com del programari. Actualitzacions a ultimes versions. L'empresa proveïdora del servei s'encarrega de les actualitzar de les aplicacions informàtiques, tant les utilitats com del programari per protegir la integritat de les dades. Reducció de la inversió en equipament informàtic de l'usuari. Aplicacions compartides mes econòmiques. La utilització de les aplicacions per diversos usuaris, abarateix el seu cost per usuari. Desavantatges: Falta de seguretat. El control d'accés a les dades està en mans del proveïdor de servei i dels usuaris del servei pel que serà convenient prestar atenció a la fortalesa de les claus generades, realitzar canvis freqüents d'elles i no divulgarles a altres persones. Privadesa. Els nostres arxius de dades es troben ubicats en un lloc remot de manera que perdem el seu control directe i aquest control passa a estar a càrrec de l'empresa proveïdora del servei, de manera que es torna fonamental, contractar una empresa de prestigi. Accés remot. L'accés a les dades només és possible amb una connexió fiable a Internet pel que sense connexió no hi ha possibilitat d'accés a les dades i a les aplicacions emmagatzemats en el núvol. Per què els solem fem servir? Posa alguns exemples El Emmagatzematge en el Núvol consisteix a guardar arxius en un lloc d'Internet. Aquests llocs d'Internet són aplicacions o serveis que emmagatzemen o guarden aquests arxius. Els arxius passen d'estar en els nostres dispositius a estar guardats en aquest servei o aplicació. Si per exemple pujes una foto a Facebook, ja estàs emmagatzemant alguna cosa al Núvol. Aquest arxiu serà transmès des del teu ordinador o mòbil als servidors de Facebook, llavors la foto quedarà guardada per ells perquè puguis compartir i els teus contactes la vegin.