Sofistes i Sòcrates

Compara les doctrines i les actituds dels sofistes amb les de Sòcrates. Quins punts comuns i quines divergències podem destacar-ne?

Sofistes:

La paraula ‘sofista’ té el mateix significat que filòsof, és a dir, savi. Amb aquest nom es fa referència a un grup de pensadors que va sorgir a Atenes. Aquests sofistes es poden qualificar com els primers educadors professionals perquè eren homes que es vivien d’ensenyança. Es guanyaven la vida preparant els alumnes per a la vida a la polis mitjançant l’ensenyament de l’excel·lència o areté perquè no es podien participar en la política directament.

Fins aleshores educació del ciutadans estava basada en els mites transmesos per poesies o per estil oracular. Però l’objectiu dels sofistes era el domini del llenguatge, la capacitat d’argumentar, persuadir, mostrar les implicacions de qualsevol qüestió. Eren especialistes en el debat d’idees i preocupats per la definició del significat de les paraules, partien d’una crítica dels valors tradicionals com el bé, la justícia, la veritat, la llei, la bellesa, etc, que consideraven relatius.

Sòcrates:

Sòcrates era el primer filòsof que parla explícitament dels valors ètics. Era fill una llevadora, fet que va donar base al seu mètode maièutica que consistia en què la virtut està dintre de cadascú i com la seva mare ajuda a parir els nens, ell ajuda a parir la veritat.

Diferències entre Sofistes i Sòcrates:

• Els sofistes havien format escoles on cobraven per la seva ensenyança, però, en canvi, el Sòcrates no és va considerar mai un savi, mai va demanar diners a canvi dels seves ensenyances.
• Els sofistes creien a ensenyar la veritat, però, Sòcrates creia que la virtut ja existeix dintre de nosaltres.
• Els sofistes eren partidaris de relativisme, però, en canvi, el Sòcrates creia que existeixen uns valors morals absoluts que es poden negar
• Per a Sòcrates la paraula (logos) és l’instrument per arribar a la veritat; en canvi pels sofistes la paraula és un instrument de poder, de manipulació.

Semblances entre Sofistes i Sòcrates:

Malgrat les múltiples diferències els Sofistes i Sòcrates compartien varies opinions:

Coincideix en la preocupació per la joventut, però l’entén com a pràctica conscient del bé, de la justícia i de la virtut, amb el fi de formar bons ciutadans i bons governants.
Els dos se centren en el camp del ethos ( política, lleis, moral, costums...).

Descriu detalladament l’intel·lectualisme moral en Sòcrates.

Dintre del mètode socràtic, intel·lectualisme moral és la conseqüència de la maièutica. Tot home bo és savi. Si un home coneix el bé, no pot deixar de fer-lo, perquè la força del bé és insuperable. Tot home porta a dins els valors ètics. Per això estrictament parlant ningú no pot ensenyar filosofia: el que es pot fer és ajudar a treure el que cadascú porta a dins.

“Coneix-te a tu mateix i arriba a ser allò que ets.”

Història de la Filosofia

El significat de ‘sofista’ que ha arribat fins a nosaltres és el d’entabanador. Creus que té fonament?

Sofistes eren homes que es dedicaven d’ensenyar als joves. Fet que es pot considerar molt normal perquè ensenyar no és res estrany ni mal. Però el que sí que és important, és el que s’ensenya. Sofistes, com no eren ciutadans, no podien participar en la política. Llavors, d’alguna manera, van utilitzar als joves com els seus portaveus. Si el govern d’aquell moment no els va considerar igual que altres i no complia les seves necessitats, havien d’organitzar-se d’una forma o l’altra. Però tot i així, no es justificable la manipulació de joventut.

Les paraules són un instrument molt fort. Són capaços de canviar els pensaments, la visió, etc. Però els sofistes van ensenyar l’ús de paraula per enganyar a les persones. Per guanyar la confiança de la gent. Perquè, al final, aquest dret tampoc era igual per tothom. Només els rics podien pagar i aprendre. I, clarament, només ells podien accedir a la política.

Et sembla que la bondat i la maldat de les accions depèn de l’opinió de la majoria?

Jo crec que és una qüestió molt subjectiva i depèn molt de la perspectiva de cadascú. Però en la meva opinió, la bondat i la maldat de les accions no depèn de la majoria. Perquè, avui en dia, la majoria busca el seu interès i moltes vegades no és correcte i just de tot. Aquí entra el punt de physis i nomos. Crec que existeixen una valors morals per naturalesa a l’interior meu que no podran canviar encara que la majoria no estigui d’acord. El que és bé per mi, sempre ho serà, encara que la majoria no el reconegui. Per exemple, Les lleis d’un país, que en teoria es formen democràticament, no es necessari que tothom estigui d’acord amb ells. Si a mi em sembla injust algun d’ells, intentaré tot el possible perquè es canviï però no els podré interioritzar mai. Si reflexionem a la condició actual, molts països estan en guerra. Estan matant uns als altres per petroli, pel règim, etc, però en els fons, tots volen el seu benefici. Llavors, encara que la majoria estigui en favor perquè li convé, no deixa de ser un fet injust amb moltes vides.

Enuncia breument què és l’intel·lectualisme moral socràtic i, a partir d’aquí, raons fins a quin unt et sembla defensable, per exemple, a propòsit del debat de si ha d’haver més presons o més escoles. Raona les teves afirmacions.

   La teoria ‘intel·lectualisme moral socràtic’ va ser una resposta de Sòcrates al relativisme sofista. Ell creia que existeixen els valors absolutes, existeix el Bé. I, que l’home que coneix aquest bé no pot deixar de fer-lo. La qual cosa significa, si algú fa alguna cosa malament, significa que no ha conegut el bé i que és un ignorant. Per això, el que necessitem és que es conegui la veritat, hi hagi més escoles que presons. Personalment, estic d’acord amb la proposta que fa el Sòcrates. Si analitzem la desigualtat que està present en la nostre societat d’avui en dia, veiem que hi ha un gran nombre de nens i nenes que no tenen accés a la educació, viuen en unes condicions difícils, el treball infantil encara està present en moltes zones del món. Llavors, aquests nens no han viscut res, han après la realitat com l’han vist que segurament no serà gaire bona. Tot això, entre molts altres problemes, fa que una persona no sigui capaç de pensar i que sigui molt fàcil de manipular. I, d’aquí podem tenir l’exemple de molts joves que practiquen terrorisme perquè, darrere d’ells hi ha uns manipuladors que juguen amb les vides dels joves i molts altres. Crec que hi deuen haver més escoles però que no hi hagi un determinat tipus d’ensenyança. Sinó, es deu ensenyar a pensar, reflexionar perquè un mateix arribi a les seves conclusions. Dubtant, preguntant, pensant, equivocant, com ho sigui possible, l’important és pensar. I si algú creu que té la raó, pot portar els seus argument, però, deixant que l’altra es pensi per si mateix.